Esperança de vida en neixer

Segons l'OMS, des de l'any 2000 l'esperança de vida ha registrat avanços espectaculars, tot i que hi ha importants desigualtats en un mateix país i d'un país a un altre. En concret, Espanya gaudeix d'una de les esperances de vida més elevades del planeta, situant-se com el segon país, després del Japó, amb una esperança de vida al naixement més elevada, 84 anys de mitjana per a la població total.

Al blog Gapminder pots combinar dades que te permetin veure com canvia l'expectativa de vida pel fet de nèixer a un o altre país- Esperança de vida al naixement

Com es calcula l'esperança de vida?

L'esperança de vida es calcula mitjançant una taula de mortalitat a partir de dades sobre la població i la mortalitat segregades per sexe i edat. La idea clau subjacent al darrera d'aquest càlcul és que l'esperança de vida no es calcula a partir de la població que mor al llarg d'un determinat període, sovint un any, sinó a partir de la proporció de població que sobreviu. Tot i que sovint quan ens referim a l'esperança de vida solem fer-ho al naixement, és important tenir en compte que l'esperança de vida es pot calcular també a qualsevol altre edat.

Si les condicions de vida, d'higiene i de sanitat d'una població milloren i no es produeixen catàstrofes naturals ni conflictes bèl·lics que delmin la població, l'esperança de vida s'incrementa. Així, per exemple, la pandèmia de COVID-19 ha suposat una minva en l'esperança de vida a molts de països, interrompent una dinàmica de creixement continuat que venia donant-se des de dècades enrere.

Cal tenir en compte que l'esperança de vida no deixa de ser un còmput global per al conjunt de la població, o per a un subconjunt específic d'aquesta població per sexe i/o edat. Per tant, no es pot interpretar en cap cas com una certesa del nombre d'anys que viurem a títol personal. No obstant això, existeixen una multitud de factors que condicionen la mortalitat, sobre els que podem actuar per incrementar les nostres possibilitats de supervivència per tal de viure més anys i en millors condicions de salut. Així, per exemple, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca el segënts:

Factors de risc
Abús de l'alcohol

Consum de tabac

Dieta poc saludable

Vida sedentària

Malnutrició infantil

Disponiblitat i qualitat de l'aigua

Contaminació i pol·lució de l'aire

Condicions higièniques

Accés a serveis sanitaris

Pràctiques sexuals de risc

Catàstrofes naturals

Conflictes bèl·lics

La incidència d'alguns d'aquest factors esgarrifen:
1.100 milions de persones fumen tabac

1.800 milions de persones beuen aigua contaminada

946 milions de persones defequen a l'aire lliure

3.100 milions de persones depenen principalment de combustibles contaminants per cuinar

156 milions de menors de cinc anys pateixen retard del creixement mentre que simultàniament 42 milions de menors de cinc anys tenen excés de pes